Les pedres precioses són un món fascinant… tot i que n’empro alguna, normalment tendeixo a introduir altres elements menys habituals als meus dissenys: metalls que aporten color, fustes, resina, arena pigmentada…
.
Però es clar: quan un dia ve una clienta i em planteja que li faci un penjoll reciclant or “vell” amb aquest super citrí, confiant en el meu criteri per dissenyar-lo,… és una xalada!!
.
.
Quan et poses a dibuixar amb la pedra al davant, veus que, segons com la posis, el pes la farà caurà cap endavant quan la dugui penjada: la muntura, d’alguna manera, ha de servir per equilibrar el pes, i a més,… aquest la part inferior de la talla, hauria de quedar protegida… I el metall també ha de deixar que la llum arribi bé! Ja veis que son molts punts a tenir en compte, però així és el procés de plantejament de la peça! Amb totes aquestes consideracions dins el cap i després de fer alguns esbossos, vaig trobar aquesta solució, que compleix tots els requisits plantejats: el cercle a la part posterior de la joia, que serveix de base per les garres que subjecten la pedra i la protecció de la culata, junt a la posició de l’ansa per passar la cadena, fan que el pes quedi compensat i… el color de l’or fa que la pedra es vegi neta.
.
.
I el principal: la clienta va quedar encantada amb el resultat!